07 d’agost 2007

L'alerta pel canvi climàtic

Fa uns mesos es va presentar un informe sobre el canvi climàtic encarregat per l’ONU a un grup de 3.000 científics de més de 100 països. Aquest informe se suma a les aportacions de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de finals de 2006 a Nairobi i un seguit d’informes i publicacions que evidencien irrefutablement que el clima està canviant a conseqüència de l’acció humana.

Fins i tot l’administració Bush ha reconegut –indirectament- l’existència del fenomen i el Fòrum Econòmic de Davos, va debatre en la trobada anual de gener de 2007 els efectes del canvi climàtic. Malgrat això, àmbits propers als interessos de grans companyies petrolieres i al Govern dels EUA han intentat desacreditar aquestes definitives informacions.

No hi ha dubte que els canvis que pateix el clima no tenen únicament una explicació natural, sinó que l’activitat humana n’és responsable. L’elevada i creixent emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, l’eliminació de masses forestals, la destrucció d’espai naturals, el model de consum desenfrenat que ens porta a l’explotació irracional de recursos naturals (sense tenir en compte que són esgotables) i un llarg etcètera d’intervencions humanes sobre el medi es demostren causants d’un perill sense precedents.

A finals de 2006 es va publicar un informe del Centre Hadley pel Canvi Climàtic de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit que avançava que el planeta es dirigeix a un futur alarmant ja per a la generació dels nostres fills i filles i, probablement, també per a nosaltres. Un altre estudi de la NASA fixa d’aquí a uns 10 anys el punt de no retorn en el canvi climàtic, amb alteracions irreversibles. Això pot ser fins i tot optimista, doncs l’ONU considera que ja hi ha molts elements que no tenen marxa enrere i prediu que condicions ja presents tindran un efecte mil·lenari.

Segons l’informe de l’ONU, aquest segle les temperatures poder arribar a incrementar fins a 4ºC i el nivell del mar pot créixer fins a 59 cm. L’informe del Centre Hadley preveu que a finals d’aquest segle 1/3 de la superfície del planeta serà inhabitable per la desertització i les àrees de sequera moderada i extrema es multiplicaran. Això conduirà, a molts llocs, a un empobriment de la terra convertint-la en no apta per a l’agricultura i el que ve després és fàcil d’imaginar: fam i set; migracions caòtiques d’un volum mai vist en la història de la humanitat per a establir-se en altres regions, països o continents; menys disponibilitat de recursos hídrics i biològics; tensions polítiques, socials i econòmiques; guerres per l’accés i el control de l’aigua; major incidència de plagues i epidèmies; inundació de grans àrees densament poblades; limitació de la producció d’aliments per falta de terres aptes o per l’efecte de fenòmens meteorològics; etc.

Aquest futur afectarà amb especial cruesa els països empobrits, sobretot a l’Àfrica, però no podem oblidar que els efectes de canvi climàtic són globals. Les previsions situen les zones més afectades a l’àrea mediterrània, el Pròxim Orient i l’oest dels Estats Units d’Amèrica, on canviaran els règims de pluja i temperatura. A Catalunya, s’esperen onades de calor intenses cada 5 o 6 anys, més sequera, menys nevades i un increment de la salinitat del mar, entre altres efectes.

Les conseqüències no són només naturals, són especialment dramàtiques per als sistemes cultural, social, polític i econòmic. L’Informe Stern del Govern britànic, ha fet una valoració econòmica del canvi climàtic. N’hi ha, com el govern dels EUA, que excusen la seva no ratificació de l’obsolet Protocol de Kioto en un impacte econòmic massa gran. Ara sabem que el veritable impacte demolidor sobre l’economia és no canviar el sistema de producció i consum actuals per un nou sistema social i econòmic més sostenible.

Una de les causes principals del canvi climàtic és l’efecte hivernacle provocat pel CO2. El 60% del CO2 prové de petites emissions de la vida quotidiana. Cal una aposta ferma per ambientalitzar les grans indústries, promoure les energies renovables i netes, fer-ne un ús més racional i incrementar les eficiències però, sobretot, hem d’apostar per a canviar els hàbits del nostre dia a dia, que produeixen petites emissions que sumades es converteixen en un factor determinant. Cal reduir el consum, l’ús del cotxe i els embalatges i apostar per una vida més natural, entre altres. És necessària una acció global, però es fa imprescindible un canvi també local i personal. Cada dia pren més pes la teoria del decreixement, que mostra la necessitat de decréixer als països desenvolupats per a permetre que els països del Sud exerceixin el seu dret de créixer i arribar a un nou ordre mundial que no es basi en el permanent creixement que es demostra impossible.

Combinar una voluntat més ecològica i racional amb avanços tècnics no ens suposaria tant esforç. Davant les evidències, es fa imprescindible un canvi de mentalitat i un replantejament seriós del nostre model de vida. L’alternativa a aquesta aposta per la responsabilitat és caminar cap a un abisme que no queda tant lluny...

Gerard Segú i Vívian Escoda