Per a ampliar la sèrie d'articles sobre el tema del canvi climàtic, avui és un dia que dóna per a parlar... Per una banda, el Grup Intergubernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU té enllestit l'esborrany del seu quart informe d'avaluació que es debatrà el mes vinent a València. A més, en Mariano Rajoy va fer ahir unes declaracions en què citava el seu cosí físic per a justificar que el canvi climàtic no és el gran problema mundial.
Els experts de l'IPCC no deixen lloc a dubtes: el canvi climàtic és evident, és degut a l'increment (un 70% entre 1970 i 2004) de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades per l'espècie humana i que, malgrat en condicions naturals els darrers 50 anys s'hauria d'haver produït un refredament del planeta com a conseqüència de la variació de la radiació solar i les erupcions volcàniques, la temperatura de la superfície de la Terra ha augmentat. El CO2 a l'atmosfera incrementa més del previst, principalment a causa del creixement econòmic i també perquè els embornals que l'absorbeixen estan reduint la seva eficiència.
Vista l'evidència, i les conseqüències que se'n desprenen (veure article anterior), encara hi ha polítics que s'atreveixen a treure ferro a l'assumpte! Segurament a l'agenda del senyor Rajoy no deuen estar entre les prioritats els milions de persones que es calcula que poden morir o veure's obligades a migrar de les seves terres, o la desertització massiva, o les tensions per la complicació de l'accés a recursos naturals... En canvi, ell mateix diu que altres coses són més preocupants: "el sector energètic, les emissions i altres coses més importants". Vaja!!! Com si això no tingués una relació directa amb el tema del canvi climàtic!!!
Rajoy deu voler ser un líder polític mundial, seguint els passos del seu antecessor, però no sembla que vagi per massa bon camí. El canvi climàtic és a primera fila de l'agenda mundial, l'ONU, alguns governs, la comunitat científica, els Nobel... li donen un valor importantíssim per al futur del planeta i de la humanitat, però en Rajoy no se'n deu adonar. Deu estar més preocupat pel trencament de la seva nación española que si no aconseguim trencar des de Catalunya o Euskadi acabarà desconfigurada -abans dels 300 anys que diu el seu cosí que no es poden preveure- per un clima que farà inhabitable i inviable un estat com el que somnia i que, en canvi, patirà sequera, fenòmens meteorològics catastròfics, una pressió demogràfica i migratòria enorme i tensions ja no entre nacions, sinó per a recursos bàsics i el flagell d'una economia mundial en crisi.
Un dels objectius de l'IPCC és proporcionar informació per a la presa de decisions polítiques, però cal que els polítics estiguin al nivell que els pertocaria. En Rajoy no sembla que hi estigui, però... el nobelitzat Al Gore, estrella mediàtica salvadora del món, si hagués estat (com tocava) el president dels EUA, estic segur que ara faria una lectura molt diferent de la realitat i els informes de l'ONU. D'acord que amb Una veritat incòmoda ha portat a l'actualitat el debat sobre el canvi climàtic, però amb l'Òscar pel seu documental ja en tenia prou, el Nobel potser no se'l té tan guanyat...
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...
TORNA AL RESUM...
Aquest passat diumenge em va impactar el reportatge de 30 minuts de TV3. S’explicava el moviment de la FUNA a Xile, un col·lectiu que desemmascara a responsables de crims durant la dictadura xilena, que viuen en llibertat i que, gràcies a la immunitat que es van auto-atorgar, continuen sense haver pagat pels seus crims.
