07 de febrer 2008

We can Change (?)

Fa força temps que no escric res en el bloc. Malgrat moltes idees van passant pel meu cap, no trobo el moment de posar-me a escriure.

Però avui he rebut una cosa d'aquelles que no passen inadvertides. Des dels EUA m'han enviat un video de suport a Barack Obama per part d'artistes de diferents àmbits. Realment la imatge i la música són excel·lents. El discurs/lletra de la cançó també. Un molt bon discurs polític.

Als EUA sembla que hi ha vent de canvis. Més ens val! Els candidats republicans són un pas endarrera pel país, però també per al món. Només queda per veure si aquest canvi es consolida i qui el liderarà. Clinton o Obama?

Dos casos interessants que poden portar per primera vegada una dona o un negre al Despatx Oval de la Casa Blanca. Dos discursos prometedors que anuncien una nova etapa esperada per molta gent als EUA i a molts altes indrets. Caldrà veure si, suposant que guanyen les eleccions aquests aires de canvi, quan es passi de la campanya electoral, els discursos i les propostes a la relitat la política nord-americana realment obre un nova etapa.


It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation: "Yes we can".

It was whispered by slaves and abolitionists as they blazed a trail toward freedom. Yes we can.

It was sung by immigrants as they struck out from distant shores and pioneers who pushed westward against an unforgiving wilderness. Yes we can.

It was the call of workers who organized; women who reached for the ballots; a President who chose the moon as our new frontier; and a King who took us to the mountaintop and pointed the way to the Promised Land.

Yes we can to justice and equality.
Yes we can to opportunity and prosperity.
Yes we can heal this nation.
Yes we can repair this world.
Yes we can.

We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change.

We have been told we cannot do this by a chorus of cynics...they will only grow louder and more dissonant. We've been asked to pause for a reality check. We've been warned against offering the people of this nation false hope.

But in the unlikely story that is America, there has never been anything false about Hope.

Now the hopes of the little girl who goes to a crumbling school in Dillon are the same as the dreams of the boy who learns on the streets of LA; we will remember that there is something happening in America; that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea --

Yes. We. Can.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

19 de novembre 2007

La FUNA a Xile

Aquest passat diumenge em va impactar el reportatge de 30 minuts de TV3. S’explicava el moviment de la FUNA a Xile, un col·lectiu que desemmascara a responsables de crims durant la dictadura xilena, que viuen en llibertat i que, gràcies a la immunitat que es van auto-atorgar, continuen sense haver pagat pels seus crims.

Un bon amic va escriure un llibre sobre la transició inacabada a Espanya i em van impactar molt els testimonis de lluites que encara avui continuen vigents per a drets que es van perdre o no van assolir-se. En aquesta falsa transició modèlica espanyola, han quedat moltes coses sota la catifa que llastren el nostre futur.

A Xile, com en altres països que han patit dictadures, la lluita social per a fer aflorar la història i posar les coses al seu lloc està avançant i aconseguint importants fites per a poder construir un futur just i transparent.

El reportatge mostra com en va funar al responsable de la mort del cantautor Víctor Jara, assenyalant-lo públicament i fent-lo sortir d’un anonimat que li permetia viure com si res hagués fet, treballant a un ministeri i en plena llibertat.

En podem aprendre moltes coses i potser algun dia ens atrevirem a assenyalar aquells que van ser part activa de la dictadura i que segueixen a primera línia política i econòmica, o a qui, com fa uns dies, es troba encara a la Plaza de Oriente amb nostàlgia de temps de feixisme i un discurs que no s'hauria de permetre en una societat democràtica...

Aquí teniu una petita mostra de la denúncia pública de l'assassí de Víctor Jara per part de la FUNA:

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

13 de novembre 2007

En Guiu a bon ritme



En Guiu va creixent a un ritme potser massa accelerat i la sensació d'haver d'aprofitar cada moment per a no perdre's res es fa patent cada dia... Les rialles, els sons incontrolats, les dormides als braços i cada detall quan te'l mires fan sentir-se afortunat i ple d'amor per una personeta que s'estima com res en aquest món...

Ara cal donar-li allò que necessiti, procurant que ho valori, mostrar-li el món, educar-lo en valors positius i constructius i contribuir a que sigui una persona alegre, compromesa i que lluiti per a un futur millor.

Quina feinada! Però mai havia tingut tantes ganes de dedicar els meus esforços a assolir un repte que és dels més importants que podem tenir al llarg de la vida!


2 mesos i mig
Gairebé 7 Kg
Uns 60 cm

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

23 d’octubre 2007

Clima, Nobel, Al Gore, Rajoy i el seu cosí

Per a ampliar la sèrie d'articles sobre el tema del canvi climàtic, avui és un dia que dóna per a parlar... Per una banda, el Grup Intergubernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC) de l'ONU té enllestit l'esborrany del seu quart informe d'avaluació que es debatrà el mes vinent a València. A més, en Mariano Rajoy va fer ahir unes declaracions en què citava el seu cosí físic per a justificar que el canvi climàtic no és el gran problema mundial.

Els experts de l'IPCC no deixen lloc a dubtes: el canvi climàtic és evident, és degut a l'increment (un 70% entre 1970 i 2004) de les emissions de gasos d'efecte hivernacle generades per l'espècie humana i que, malgrat en condicions naturals els darrers 50 anys s'hauria d'haver produït un refredament del planeta com a conseqüència de la variació de la radiació solar i les erupcions volcàniques, la temperatura de la superfície de la Terra ha augmentat. El CO2 a l'atmosfera incrementa més del previst, principalment a causa del creixement econòmic i també perquè els embornals que l'absorbeixen estan reduint la seva eficiència.

Vista l'evidència, i les conseqüències que se'n desprenen (veure article anterior), encara hi ha polítics que s'atreveixen a treure ferro a l'assumpte! Segurament a l'agenda del senyor Rajoy no deuen estar entre les prioritats els milions de persones que es calcula que poden morir o veure's obligades a migrar de les seves terres, o la desertització massiva, o les tensions per la complicació de l'accés a recursos naturals... En canvi, ell mateix diu que altres coses són més preocupants: "el sector energètic, les emissions i altres coses més importants". Vaja!!! Com si això no tingués una relació directa amb el tema del canvi climàtic!!!

Rajoy deu voler ser un líder polític mundial, seguint els passos del seu antecessor, però no sembla que vagi per massa bon camí. El canvi climàtic és a primera fila de l'agenda mundial, l'ONU, alguns governs, la comunitat científica, els Nobel... li donen un valor importantíssim per al futur del planeta i de la humanitat, però en Rajoy no se'n deu adonar. Deu estar més preocupat pel trencament de la seva nación española que si no aconseguim trencar des de Catalunya o Euskadi acabarà desconfigurada -abans dels 300 anys que diu el seu cosí que no es poden preveure- per un clima que farà inhabitable i inviable un estat com el que somnia i que, en canvi, patirà sequera, fenòmens meteorològics catastròfics, una pressió demogràfica i migratòria enorme i tensions ja no entre nacions, sinó per a recursos bàsics i el flagell d'una economia mundial en crisi.

Un dels objectius de l'IPCC és proporcionar informació per a la presa de decisions polítiques, però cal que els polítics estiguin al nivell que els pertocaria. En Rajoy no sembla que hi estigui, però... el nobelitzat Al Gore, estrella mediàtica salvadora del món, si hagués estat (com tocava) el president dels EUA, estic segur que ara faria una lectura molt diferent de la realitat i els informes de l'ONU. D'acord que amb Una veritat incòmoda ha portat a l'actualitat el debat sobre el canvi climàtic, però amb l'Òscar pel seu documental ja en tenia prou, el Nobel potser no se'l té tan guanyat...

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

21 de setembre 2007

Dia internacional de la Pau

Avui és un altre d'aquests dies marcats al calendari amb un honrós concepte associat: avui toca la Pau. La Pau serà una mica (només una mica, siguem realistes!) més protagonista de l'actualitat i ens assabentarem d'alguna cosa que potser d'altra manera hauria passat desapercebuda.

L'Organització de les Nacions Unides va declarar el 21 de setembre com a Dia Internacional de la Pau per a commemorar i enfortir els ideals de la Pau a cada nació i poble i entre ells. Més ambiciosament, el planteja com un dia de cessament d'hostilitats, de no violència i de resolució pacífica dels conflictes a nivell mundial. Més realista, invita a Estats, organitzacions del Sistema de Nacions Unides, ONG, etc. a fer durant aquest dia activitats educatives i de sensibilització.

El secretari general de l'ONU, Sr. Ban Ki-moon ha declarat en motiu del Dia Internacional de la Pau que "la Pau és el compromís més gran de Nacions Unides, és l'essència del nostre discurs i reuneix tot el nostre treball arreu del món, des del manteniment de la Pau i la diplomàcia preventiva fins a la promoció dels Drets Humans i el desenvolupament". Una vegada més, contraposant el discurs de l'ONU amb la realitat es demostra la flaquesa d'aquesta institució que, malgrat fa molta i molt bona feina, pateix d'un funcionament ineficaç i obsolet per a fer front als seus anhelats objectius. Llàstima que en Kofi Annan no fos capaç de reeixir en la reforma de les Nacions Unides...

Avui l'ONU llista les actuacions d'establiment, manteniment i consolidació de la Pau que ha fet el darrer any: desplegament de forces de pau, promoció de converses de pau i ajuda humanitària a Darfur, increment de la intervenció de les NNUU per a aconseguir la pau i seguretat a Iraq, actuacions per a la estabilització i consolidació de la transició política a Afganistan, actuacions al Sud del Líban, a Haití, a Orient Pròxim, Sierra Leone, Txad i tants i tants altres tristos casos.

En paral·lel, altres institucions, organismes i ONG informen de retrocessos en la consecució d'un món més pacífic. Una trentena de conflictes armats segueixen actius al món, afectant cada vegada més a la població civil. La causa de la majoria de conflictes i violències es troba en les desigualtats socials, polítiques i econòmiques i aquí és on s'ha de treballar de valent. La Pau només s'assolirà si aconseguim reduïr aquestes desigualtats i construïr un món més just.

Malauradament, els poders polítics i econòmics actuen en un altre sentit, amb el recurs de la força i no del diàleg. Apel·lant a la necessitat de més seguretat s'arriba a combatre el terrorisme amb una guerra, s'incrementa la repressió retallant les llibertats de les persones i es gasten pressupostos desorbitats en armament i els exèrcits.

El prestigiós Stockholm International Peace Research Institute denuncia en el seu informe anual que la despesa militar ha crescut els darrers 10 anys un 37%. Per variar, els EUA estàn al capdavant d'aquest rànquing amb 530.000 milions de dòlars el 2006 i Espanya segueix entre els 10 primers paísos exportadors d'armes, un negoci que va incrementar un 50% les transferències internacionals d'armes només el 2006.

Cal doncs que tothom s'impliqui en la important tasca de caminar cap a la Pau, des dels partits polítics i governs, entitats i cadascuna de les persones que, amb les nostres actituds, opcions i responsabilitats hem d'anar aparcant les injustícies i la intolerància i promovent la cultura de Pau.

PS: Per qui encara no faci l'objecció fiscal a les despeses militars, pot ser una més de les formes de treballar per una cultura de Pau. Informa-te'n.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

17 de setembre 2007

Desenvolupament Humà i Canvi Climàtic

Ja fa unes setmanes vaig publicar al bloc un article sobre el canvi climàtic, un tema que em preocupa. Avui he consultat la pàgina del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) per a veure si hi ha l'informe de Desenvolupament Humà 2007 (IDH) i hi he trobat encara més arguments en la línia que apuntava en l'article anterior.


Els IDH són interessants obres de referència que, des de l'any 1990, analitzen el Desenvolupament Humà (DH) a tots (gairebé) els països del món. El DH situa l'ésser humà en el centre del desenvolupament i es fonamenta en què les persones realitzin el seu potencial, incrementin les seves opcions i gaudeixin de llibertat per a viure la vida que escullin.

Malgrat l'IDH 2007 no es publicarà fins al novembre, ja està anunciat que enguany se centrarà en el Desenvolupament Humà i el Canvi Climàtic i a la introducció es planteja el canvi climàtic com és el més gran repte al que s’enfronta la humanitat el segle XXI. No combatre’l pot conduir-nos a efectes sense precedents en el desenvolupament humà especialment als països i persones més pobres.

Tal com s'apunta, la ciència ha relacionat inequívocament l'escalfament global amb l'activitat humana i les evidències de desastre econòmic si no s'actua són clares. No falten senyals d'alerta i cada vegada hi ha més consens sobre el fenòmen, però, to i així, cap govern actua amb l'urgència que requereix la dimensió de l'amenaça.

El temps s'esgota, a l'IDH 2007 plantegen menys de 10 anys de marge per a reconduir la situació. En cas contrari s'arrossegarà a les persones més vulnerables a una situació extrema. I no sóc alarmista, només reprodueixo el què diu un informe oficial de l'Organització de les Nacions Unides!

Podreu consultar l'IDH 2007 del PNUD en aquesta web a partir del 27 de novembre.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

26 d’agost 2007

En Guiu ja és aquí!!!








En Guiu ha volgut descobrir món abans del previst i m'ha volgut fer sentir sensacions indescriptibles, enormes i profundes de sobte, quan encara no havia acabat de fer-me'n a la idea (si és que d'una cosa així te'n pots arribar mai a fer una idea avançada!!!)

El 26 d'agost a les 4:50 de la matinada, la Ciara trencava aigües i tot va desaparèixer del món per a preparar-nos per a l'arribada d'en Guiu. A les 8:00 ingressavem a l'hospital i el dia va ser llarg. Hores i hores d'espera, angoixa per les probabilitats que haguessin de fer cesària, sentiment d'impotència al veure la Ciara aguantar les contraccions, alegria perquè al final ens esperava un part normal només amb l'ajuda de fòrceps i episiotomia (els que ja heu passat per això ja sabeu de què va...!!!) i finalment, tot va quedar enrera quan a les 21:04 sentiem un plor que ens ha canviat la vida.

38 setmanes de gestació
3,520 Kg
52,5 cm
1 vida per davant

Fa temps que deia que volia ser pare als 30 anys i ja m'havia fet a la idea que seria als 31 recent fets, però el Guiu m'ha fet el millor regal i va arribar 3 hores abans que jo fes els 31. Es fa difícil explicar tot el què sento, però segur que en aquest bloc aniré desgranant els detalls d'una nova vida: la de pare!!

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

13 d’agost 2007

Entreteniment estiuenc

Per a donar un toc estiuenc, i com que n'hi ha que ja coneixen la meva permeabilitat a la música cutre, us proposo gaudir d'una versió sorprenent i millorada de l'èxit Ni una sola palabra de la Paulina Rubio... No cal dir que em quedo amb la versió d'en Roger Mas (i si esteu en un moment de vacances sense res millor a fer, compareu-ho amb la versió de la mexicana...!!!)



Versió original de Paulina Rubio

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

07 d’agost 2007

L'alerta pel canvi climàtic

Fa uns mesos es va presentar un informe sobre el canvi climàtic encarregat per l’ONU a un grup de 3.000 científics de més de 100 països. Aquest informe se suma a les aportacions de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de finals de 2006 a Nairobi i un seguit d’informes i publicacions que evidencien irrefutablement que el clima està canviant a conseqüència de l’acció humana.

Fins i tot l’administració Bush ha reconegut –indirectament- l’existència del fenomen i el Fòrum Econòmic de Davos, va debatre en la trobada anual de gener de 2007 els efectes del canvi climàtic. Malgrat això, àmbits propers als interessos de grans companyies petrolieres i al Govern dels EUA han intentat desacreditar aquestes definitives informacions.

No hi ha dubte que els canvis que pateix el clima no tenen únicament una explicació natural, sinó que l’activitat humana n’és responsable. L’elevada i creixent emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, l’eliminació de masses forestals, la destrucció d’espai naturals, el model de consum desenfrenat que ens porta a l’explotació irracional de recursos naturals (sense tenir en compte que són esgotables) i un llarg etcètera d’intervencions humanes sobre el medi es demostren causants d’un perill sense precedents.

A finals de 2006 es va publicar un informe del Centre Hadley pel Canvi Climàtic de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit que avançava que el planeta es dirigeix a un futur alarmant ja per a la generació dels nostres fills i filles i, probablement, també per a nosaltres. Un altre estudi de la NASA fixa d’aquí a uns 10 anys el punt de no retorn en el canvi climàtic, amb alteracions irreversibles. Això pot ser fins i tot optimista, doncs l’ONU considera que ja hi ha molts elements que no tenen marxa enrere i prediu que condicions ja presents tindran un efecte mil·lenari.

Segons l’informe de l’ONU, aquest segle les temperatures poder arribar a incrementar fins a 4ºC i el nivell del mar pot créixer fins a 59 cm. L’informe del Centre Hadley preveu que a finals d’aquest segle 1/3 de la superfície del planeta serà inhabitable per la desertització i les àrees de sequera moderada i extrema es multiplicaran. Això conduirà, a molts llocs, a un empobriment de la terra convertint-la en no apta per a l’agricultura i el que ve després és fàcil d’imaginar: fam i set; migracions caòtiques d’un volum mai vist en la història de la humanitat per a establir-se en altres regions, països o continents; menys disponibilitat de recursos hídrics i biològics; tensions polítiques, socials i econòmiques; guerres per l’accés i el control de l’aigua; major incidència de plagues i epidèmies; inundació de grans àrees densament poblades; limitació de la producció d’aliments per falta de terres aptes o per l’efecte de fenòmens meteorològics; etc.

Aquest futur afectarà amb especial cruesa els països empobrits, sobretot a l’Àfrica, però no podem oblidar que els efectes de canvi climàtic són globals. Les previsions situen les zones més afectades a l’àrea mediterrània, el Pròxim Orient i l’oest dels Estats Units d’Amèrica, on canviaran els règims de pluja i temperatura. A Catalunya, s’esperen onades de calor intenses cada 5 o 6 anys, més sequera, menys nevades i un increment de la salinitat del mar, entre altres efectes.

Les conseqüències no són només naturals, són especialment dramàtiques per als sistemes cultural, social, polític i econòmic. L’Informe Stern del Govern britànic, ha fet una valoració econòmica del canvi climàtic. N’hi ha, com el govern dels EUA, que excusen la seva no ratificació de l’obsolet Protocol de Kioto en un impacte econòmic massa gran. Ara sabem que el veritable impacte demolidor sobre l’economia és no canviar el sistema de producció i consum actuals per un nou sistema social i econòmic més sostenible.

Una de les causes principals del canvi climàtic és l’efecte hivernacle provocat pel CO2. El 60% del CO2 prové de petites emissions de la vida quotidiana. Cal una aposta ferma per ambientalitzar les grans indústries, promoure les energies renovables i netes, fer-ne un ús més racional i incrementar les eficiències però, sobretot, hem d’apostar per a canviar els hàbits del nostre dia a dia, que produeixen petites emissions que sumades es converteixen en un factor determinant. Cal reduir el consum, l’ús del cotxe i els embalatges i apostar per una vida més natural, entre altres. És necessària una acció global, però es fa imprescindible un canvi també local i personal. Cada dia pren més pes la teoria del decreixement, que mostra la necessitat de decréixer als països desenvolupats per a permetre que els països del Sud exerceixin el seu dret de créixer i arribar a un nou ordre mundial que no es basi en el permanent creixement que es demostra impossible.

Combinar una voluntat més ecològica i racional amb avanços tècnics no ens suposaria tant esforç. Davant les evidències, es fa imprescindible un canvi de mentalitat i un replantejament seriós del nostre model de vida. L’alternativa a aquesta aposta per la responsabilitat és caminar cap a un abisme que no queda tant lluny...

Gerard Segú i Vívian Escoda

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

06 d’agost 2007

Salvar l'Àfrica?

Qui em coneix sap que tinc una debilitat pel continent africà, la seva gent, els seus paisatge, colors, les formes d’entendre la vida...

És un continent màgic, tot i les dificultats que pateix, i majoritàriament la visió que en rebem és molt distorsionada (ja sigui fam, guerres, crisis humanitàries, migracions desesperades... o bé paisatges idíl·lics on fer safaris, cultures espectaculars reduïdes a folklore espectacle...).

Fins i tot quan vols defensar que és un continent riquíssim del què hauríem d’aprendre moltíssimes coses, que un dels seus problemes principals és la influència (per no dir colonialisme!) dels països Occidentals o que potser per l’Àfrica una bona solució seria deixar-los seguir el seu propi camí, n’hi ha que et prenen per boig.

Una molt bona amiga, la Clara, està vivint a Senegal des de fa una mesos ampliant els seus ja extensos coneixements sobre Àfrica, la perspectiva de gènere i el desenvolupament. Fa uns dies va fer d’altaveu de l’opinió d’una africà que m’ha semblat interessant compartir.

Stop Trying To 'Save' Africa (versió en anglès). The Washington Post, 15/07/07
Cessez de vouloir "sauver" l'Afrique! (versió en francès). Le monde, 28/07/07

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...