26 d’agost 2007

En Guiu ja és aquí!!!








En Guiu ha volgut descobrir món abans del previst i m'ha volgut fer sentir sensacions indescriptibles, enormes i profundes de sobte, quan encara no havia acabat de fer-me'n a la idea (si és que d'una cosa així te'n pots arribar mai a fer una idea avançada!!!)

El 26 d'agost a les 4:50 de la matinada, la Ciara trencava aigües i tot va desaparèixer del món per a preparar-nos per a l'arribada d'en Guiu. A les 8:00 ingressavem a l'hospital i el dia va ser llarg. Hores i hores d'espera, angoixa per les probabilitats que haguessin de fer cesària, sentiment d'impotència al veure la Ciara aguantar les contraccions, alegria perquè al final ens esperava un part normal només amb l'ajuda de fòrceps i episiotomia (els que ja heu passat per això ja sabeu de què va...!!!) i finalment, tot va quedar enrera quan a les 21:04 sentiem un plor que ens ha canviat la vida.

38 setmanes de gestació
3,520 Kg
52,5 cm
1 vida per davant

Fa temps que deia que volia ser pare als 30 anys i ja m'havia fet a la idea que seria als 31 recent fets, però el Guiu m'ha fet el millor regal i va arribar 3 hores abans que jo fes els 31. Es fa difícil explicar tot el què sento, però segur que en aquest bloc aniré desgranant els detalls d'una nova vida: la de pare!!

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

13 d’agost 2007

Entreteniment estiuenc

Per a donar un toc estiuenc, i com que n'hi ha que ja coneixen la meva permeabilitat a la música cutre, us proposo gaudir d'una versió sorprenent i millorada de l'èxit Ni una sola palabra de la Paulina Rubio... No cal dir que em quedo amb la versió d'en Roger Mas (i si esteu en un moment de vacances sense res millor a fer, compareu-ho amb la versió de la mexicana...!!!)



Versió original de Paulina Rubio

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

07 d’agost 2007

L'alerta pel canvi climàtic

Fa uns mesos es va presentar un informe sobre el canvi climàtic encarregat per l’ONU a un grup de 3.000 científics de més de 100 països. Aquest informe se suma a les aportacions de la Conferència sobre el Canvi Climàtic de finals de 2006 a Nairobi i un seguit d’informes i publicacions que evidencien irrefutablement que el clima està canviant a conseqüència de l’acció humana.

Fins i tot l’administració Bush ha reconegut –indirectament- l’existència del fenomen i el Fòrum Econòmic de Davos, va debatre en la trobada anual de gener de 2007 els efectes del canvi climàtic. Malgrat això, àmbits propers als interessos de grans companyies petrolieres i al Govern dels EUA han intentat desacreditar aquestes definitives informacions.

No hi ha dubte que els canvis que pateix el clima no tenen únicament una explicació natural, sinó que l’activitat humana n’és responsable. L’elevada i creixent emissió de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, l’eliminació de masses forestals, la destrucció d’espai naturals, el model de consum desenfrenat que ens porta a l’explotació irracional de recursos naturals (sense tenir en compte que són esgotables) i un llarg etcètera d’intervencions humanes sobre el medi es demostren causants d’un perill sense precedents.

A finals de 2006 es va publicar un informe del Centre Hadley pel Canvi Climàtic de l'Oficina Meteorològica del Regne Unit que avançava que el planeta es dirigeix a un futur alarmant ja per a la generació dels nostres fills i filles i, probablement, també per a nosaltres. Un altre estudi de la NASA fixa d’aquí a uns 10 anys el punt de no retorn en el canvi climàtic, amb alteracions irreversibles. Això pot ser fins i tot optimista, doncs l’ONU considera que ja hi ha molts elements que no tenen marxa enrere i prediu que condicions ja presents tindran un efecte mil·lenari.

Segons l’informe de l’ONU, aquest segle les temperatures poder arribar a incrementar fins a 4ºC i el nivell del mar pot créixer fins a 59 cm. L’informe del Centre Hadley preveu que a finals d’aquest segle 1/3 de la superfície del planeta serà inhabitable per la desertització i les àrees de sequera moderada i extrema es multiplicaran. Això conduirà, a molts llocs, a un empobriment de la terra convertint-la en no apta per a l’agricultura i el que ve després és fàcil d’imaginar: fam i set; migracions caòtiques d’un volum mai vist en la història de la humanitat per a establir-se en altres regions, països o continents; menys disponibilitat de recursos hídrics i biològics; tensions polítiques, socials i econòmiques; guerres per l’accés i el control de l’aigua; major incidència de plagues i epidèmies; inundació de grans àrees densament poblades; limitació de la producció d’aliments per falta de terres aptes o per l’efecte de fenòmens meteorològics; etc.

Aquest futur afectarà amb especial cruesa els països empobrits, sobretot a l’Àfrica, però no podem oblidar que els efectes de canvi climàtic són globals. Les previsions situen les zones més afectades a l’àrea mediterrània, el Pròxim Orient i l’oest dels Estats Units d’Amèrica, on canviaran els règims de pluja i temperatura. A Catalunya, s’esperen onades de calor intenses cada 5 o 6 anys, més sequera, menys nevades i un increment de la salinitat del mar, entre altres efectes.

Les conseqüències no són només naturals, són especialment dramàtiques per als sistemes cultural, social, polític i econòmic. L’Informe Stern del Govern britànic, ha fet una valoració econòmica del canvi climàtic. N’hi ha, com el govern dels EUA, que excusen la seva no ratificació de l’obsolet Protocol de Kioto en un impacte econòmic massa gran. Ara sabem que el veritable impacte demolidor sobre l’economia és no canviar el sistema de producció i consum actuals per un nou sistema social i econòmic més sostenible.

Una de les causes principals del canvi climàtic és l’efecte hivernacle provocat pel CO2. El 60% del CO2 prové de petites emissions de la vida quotidiana. Cal una aposta ferma per ambientalitzar les grans indústries, promoure les energies renovables i netes, fer-ne un ús més racional i incrementar les eficiències però, sobretot, hem d’apostar per a canviar els hàbits del nostre dia a dia, que produeixen petites emissions que sumades es converteixen en un factor determinant. Cal reduir el consum, l’ús del cotxe i els embalatges i apostar per una vida més natural, entre altres. És necessària una acció global, però es fa imprescindible un canvi també local i personal. Cada dia pren més pes la teoria del decreixement, que mostra la necessitat de decréixer als països desenvolupats per a permetre que els països del Sud exerceixin el seu dret de créixer i arribar a un nou ordre mundial que no es basi en el permanent creixement que es demostra impossible.

Combinar una voluntat més ecològica i racional amb avanços tècnics no ens suposaria tant esforç. Davant les evidències, es fa imprescindible un canvi de mentalitat i un replantejament seriós del nostre model de vida. L’alternativa a aquesta aposta per la responsabilitat és caminar cap a un abisme que no queda tant lluny...

Gerard Segú i Vívian Escoda

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

06 d’agost 2007

Salvar l'Àfrica?

Qui em coneix sap que tinc una debilitat pel continent africà, la seva gent, els seus paisatge, colors, les formes d’entendre la vida...

És un continent màgic, tot i les dificultats que pateix, i majoritàriament la visió que en rebem és molt distorsionada (ja sigui fam, guerres, crisis humanitàries, migracions desesperades... o bé paisatges idíl·lics on fer safaris, cultures espectaculars reduïdes a folklore espectacle...).

Fins i tot quan vols defensar que és un continent riquíssim del què hauríem d’aprendre moltíssimes coses, que un dels seus problemes principals és la influència (per no dir colonialisme!) dels països Occidentals o que potser per l’Àfrica una bona solució seria deixar-los seguir el seu propi camí, n’hi ha que et prenen per boig.

Una molt bona amiga, la Clara, està vivint a Senegal des de fa una mesos ampliant els seus ja extensos coneixements sobre Àfrica, la perspectiva de gènere i el desenvolupament. Fa uns dies va fer d’altaveu de l’opinió d’una africà que m’ha semblat interessant compartir.

Stop Trying To 'Save' Africa (versió en anglès). The Washington Post, 15/07/07
Cessez de vouloir "sauver" l'Afrique! (versió en francès). Le monde, 28/07/07

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...

05 d’agost 2007

Benvinguda al meu bloc

Per fi activo el meu bloc.

Després de mesos amb el bloc en construcció, finalment l’activo per a compartir reflexions, informacions, vivències i idees amb qui li interessi.

El 2007 és un any de canvis. Després de 6 anys treballant-hi, he deixat l’equip de Relacions internacionals i cooperació de la Secretaria de Joventut i ara sóc al Gabinet de Relacions Internacionals de la UOC. He passat del meu vici per la bici a la moto. Experiències vàries m'han despolititzat i ara ja no sóc un addicte a l'actualitat política del nostre país. I per sobre de tot, d’aquí a poques setmanes la meva vida donarà el tomb més gran: naixerà el Guiu i seré pare!!!

Segur que tindré moltes coses a compartir amb vosaltres!!

Benvingudes i benvinguts!!

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET...